Vot + esquerra i mobilitzacions

Tenim una campanya molt bipartidista. Amb una llei electoral asimètrica, val a dir de democràcia de baixa intensitat, que discrimina IU; amb una antidemocràtica Llei de partits polítics que exclou a un 20 % de la ciutadania basca; per la via de les il·legalitzacions perpetrades pel govern PSOE de ZP.

Tanmateix la coalició ICV-EUiA, Izquierda Unida, i EBB, estem fent una ferma campanya pel vot + esquerra.

El programa i les propostes electorals s’atansen a resoldre les demandes socials i laborals de la població treballadora; amb cura per les propostes democràtiques federals, del dret a decidir pels pobles, del dret a l’avortament per les dones, i del dret de vot per la gent immigrada. Un programa en la millor tradició de l’esquerra anticapitalista, radical, i socialista d’Europa.

Les polítiques econòmiques del govern PSOE de Zapatero-Solbes, les hem titllat, tan EUiA com IU, com a continuistes del govern PP, al ser fidels a les normatives neoliberals de la UE de les grans multinacionals. Per això proposem els 1.000 € de salari mínim. Per això som contraris a la contrareforma fiscal que afavoreix las poderosos. Per això defensem una actitud activa enfront de les deslocalitzacions. La hegemonia socialista també predomina en el govern de la Generalitat de Catalunya, on les polítiques d’esquerres son secundàries o subalternes de les polítiques de dretes, socioliberals del PSOE i PSC.

El fet que majories parlamentàries de les esquerres, i governs de les esquerres apliquin polítiques de dretes, és un factor de confusió, desconfiança, desencís i rebuig, que dificulta el progrés polític de la gent jove, alhora mina les possibilitats de construir una alternativa d’esquerres a les esquerres governamentals.

Volem majoria d’esquerres per aplicar polítiques d’esquerres. Volem que els vots de la gent treballadora no s’usin per polítiques de dretes sinó d’esquerres. Un missatge contundent que han propagat tant Gaspar Llamazares, Joan Josep Nuet, i Joan Herrera.

Per aconseguir-ho necessitem: El diumenge 9 de març, el vot.

Abans i després del 9 M, ens cal que els escons resultants tinguin la força de la mobilització treballadora, social i democràtica. La força rau en la mobilització dels i les conductores dels autobusos de la MTB -2 dies!-, de la gent jove estudiant contra Bolonia –sense la violència dels mossos-, de les demandes de reagrupament familiar i vot de la gent immigrada, de la campanya pel dret a l’avortament per les dones i la manifestació del 8 M, de les accions contra la sinistralitat laboral, o contra el tancament de Durex, i per les readmissions a la Seat dels treballadors acomiadats.

Un Vot per ICV-EUiA.

Francesc Matas Salla