La crisi que la paguin els rics!

Cal donar respostes a la crisi i lluitar contra els acomiadaments i els tancaments d’empresa. En un mes Barcelona ha contat amb vàries convocatòries generals, a partir de col•lectius diversos:

5 de novembre, manifestació convocada pels sindicats CCOO i UGT En defensa dels llocs de treball, l’ocupació i contra la crisi, en la que participen milers de persones i treballadors i treballadores de les empreses amb expedientes i/o en crisi (Nissan, Pirelli, T-Systems, Seat, UH, Frigo, Tyco, Delphi, Alston, Plastan Spain, Ficosa,...)

15 de novembre, concentració de resposta a la trobada del G-20 de la campanya “Que la crisi la paguin els rics”.

15 novembre, contra els acomiadaments en les empreses del grup FICOSA, més de 1500 treballadors i treballadores es manifestaren per Rubí i també contra la crisi, convocats pels comitès d’empresa, amb el suport dels diferents sindicats (CCOO, CGT,..) i també molt activament EUiA.

Avui, 29 de novembre, manifestació organitzada per la campanya ‘La crisi que la paguin els rics” i sota aquest mateix lema, a Barcelona hem marxat uns milers de manifestants, vigilats i acotats per centenars de mossos d’esquadra, i amb fred i tot s’han fet diverses performance (davant El Corte Inglés, de la patronal Foment i també davant la Cambra de la Propietat urbana) en el recorregut de la manifestació.

Dissabte 30 contra la Llei d’ensenyament de Catalunya... per la defensa pública.

A banda de tot això hi ha les manifestacions/mobilitzacions setmanals que està realitzant la plantilla de Nissan, o Pirelli... i d’altres empreses més petites, però no per això menys importants.

Tenim la Universitat arreu de l’estat revoltada enfront del Pla Bolònia famós. Per fi, desprès d’anys de paràlisi l’estudiantat es mou amb vigor: La gent jove universitària es mobilitza, ocupa i tanca per exigir l’ensenyament públic, màsters inclosos. Els rectorats s’espanten i demanen fons al govern per neutralitzar la revolta. A Grècia ja diuen que es deslliguen de la Directiva “Bolonia”, doncs aquí també si cal.

És una unitat pràctica de la defensa d’un tripartit social: la defensa dels llocs de treball, la defensa dels llocs d’ensenyament i la Universitat pública , la defensa dels serveis i drets públics.

Cal confluència i tenim dispersió que afebleix. Cal unitat en la mobilització i consignes que afavoreixein la massivitat i donin foça a les reivindicacions i necessitats essencials.

Des de EUiA donem suport a totes les convocatòries i mobilitzacions positives, com ho son totes les que acabo de citar, i moltes d’altres que vindran. L'EUiA moviment, útil i mobilitzadora, establerta en la recent Assemblea Nacional s'ha de notar per tothom en cadascuna d'aquestes mobilitzacions, generalitzant-les, inserint-les al territori, a cada sector social, per forçar a que les polítiques governamentals i els diners es dediquin a qui pateix la crisis en comptes de a qui la provoca.

Àngels Tomás