Treballar dignament es un dret i viure en família també

Tramès per Muhammad Naqash.

Treballar de manera digna i viure en família son drets reconeguts per les convencions internacionals, per la carta de Drets Humans i per l’Organització Internacional del Treball. A Catalunya, el reagrupament familiar representa una de les principals via d’entrada de persones immigrades: milers de cònjuges i joves arriben cada any per viure amb les seves famílies. Aquestes persones, moltes en edat laboral, no poden treballar de manera regular perquè necessiten una autorització que la legislació actual i les traves administratives els hi impedeixen aconseguir.

Aquesta irracional política d’estrangeria pel que fa al reagrupament familiar esta provocant greus problemes a les persones i conseqüències negatives en l’ordre social.

Moltes d’aquestes persones reagrupades, en no tenir permís de treball no poden exercir el seu dret a treballar o es veuen abocades a fer-ho a l’economia irregular. Amb l’agreujant que poden seguir programes d’inserció laboral subvencionats i organitzats per l’administració pública, però ni tan sols poden ser demandants de feina a través dels serveis públics d’ocupació.

Els obstacles legals i administratius impedeixen a aquestes persones a accedir a una feina i salaris dignes, dificultant la seva autonomia personal i en el cas de les dones agreujant una situació de dependència econòmica que es també personal. En aquestes circumstàncies, moltes famílies es veuen obligades a viure amb un sol salari - que en el cas de la majoria de persones immigrades no supera els 800 euros mensuals – i per tant en condicions de precarietat i segregació social i d’habitatge

Especialment greu es la situació que es provoca entre les persones joves de menys de 18 anys. Al limitar per llei al reagrupament fins els 18 anys l’edat, es força a les famílies a fer aquest procés en un moment de la vida dels joves molt delicat. Especialment si s’han vist obligats a interrompre els estudis en els seus països d’origen, tenen dificultats per continuar els seus estudis al nostre país i tampoc tenen permís de treball que els hi permeti accedir a una feina digna. Cal recordar que si els fills són majors de 18 anys la Llei els obliga a venir amb una oferta de treball, independent de la dels seus pares, i a treballar i cotitzar a la Seguretat Social per poder renovar el permís de residència i l’autorització de treball. Els riscos d’exclusió i marginació social que s’estan provocant tenen conseqüències molt negatives pels joves i les poden tenir en un futur proper pel conjunt de la societat.

Per tot això, les entitats que signen aquest manifest exigim l’adopció de les següents mesures legals i administratives que permetin garantir el dret de totes les persones a una feina digna i a viure en família. Adoptant les següents mesures:

- La concessió de permís de treball a les persones amb permís de residència aconseguit a través d’un procés de reagrupament familiar.

- la desaparició de les traves burocràtiques en l’obtenció del permís de treball ( un dret que en aquests moments es dona facilitat si l’oferta de feina es per un contracte a temps parcial i amb un salari inferior al salari mínim interprofessional)

- La possibilitat d’accedir als serveis públics d’ocupació com demandant de feina.

- Equiparar el dret al reagrupament dels menors de pares extracomunitaris amb la legislació que afecta a les persones de la Unió Europea, que en aquests moments tenen dret fins als 21 anys d’edat).

- Implementar mesures dirigides a fomentar que els fills i filles de les persones immigrades continuïn els seus estudis. Cal trencar amb la idea que a partir dels 16 anys només poden optar per treballar, igual que els seus pares, en sectors d’alta precarietat i baixos salaris.

- Facilitar la participació d’aquests joves en programes de garantia social que els hi pugui facilitar l’accés a l’obtenció del permís de treball.

Les organitzacions signants d’aquest manifest ens adrecem a totes les forces polítiques per demanar-lis que aquests canvis legislatius i de política d’estrangeria pel que fa al reagrupament familiar siguin incorporats als seus programes electorals i formin part dels seus compromisos públics davant de la ciutadania.

Barcelona, 26 de gener de 2008

Signen:

CCOO, FEDELATINA, Federació d’Associacions Equatorianes Catalunya, Federació d’Associacions Peruanes a Catalunya (FEPERCAT), Federació d’Entitats Bolivianes a Catalunya, Ass. de Treballadors Marroquins a Catalunya (ATIMCA), Ass. Ibn Batuta, Nuevos Colectivos, Ass. De Treballadors Pakistanesos a Catalunya, Centre Filipi de Barcelona, Centro Boliviano-Catalan, Unió de Dones Marroquines Immigrants, ASOPXI, Associació Bolivia + Catalunya, Espiritu de Santa Cruz de la Sierra, Ass. Rumbos de Bolivia, Ass. de Sahrauis a Catalunya, Ass. Catalunya-Líban, Ass. Planeta de Senegalesos del Maresme, Riebapua, Ass. de la Comunitat Dominicana a Catalunya, Ass. Amics Catasalam (Badalona), Ass. Cultural Educativa i Social Operativa de dones Pakistaneses, Ass. d’Immigrants Colombians AINCO de Reus, Ass. de Mediadors Interculturals del Maresme, Ass. Intercultural Bages per a Tothom, FEMAREC, SOS Racisme de Catalunya.