14 M

La crisi reclama respostes per la part treballadora i ciutadana. El govern engoleix els marges financers de superàvits i deute. S’apuntala el sistema financer (bancs i “confiança” del mercat); però encara es resisteix als clams sobre acomiadament lliure i barat, pensions. Quan durarà? Doncs la pressió d’avançar vertiginós cap els quatre milions d’aturats i aturades comença a sentir-se a les reivindicacions, a les preocupacions majoritàries, a certes mobilitzacions.

De moment, el gruix treballador encara te treball, o subsidis, ans la massa aturada, i el doll d’empreses en crisis i ERE’s, mostra qui paga de cert la crisi no és pas qui la provoca.

Volem que la crisis la paguin qui tenen les propietats de les empreses i dels diners, sense avals i socors de les institucions estatals, què a la fi el que faran es doldre’s dels acomiadaments, confessar-se, fabricar diners i endossar-los a la gent treballadora saquejant el fruit del seu treball.

La convocatòria unitària sindical de CCOO i UGT, “Contra la crisis, plantem cara”, te unes bones consignes positives, posant l’èmfasi en els llocs de treball la inversió i els serveis públics, i les polítiques socials.

La mobilització en forma de manifestació pel 14 de març, ha estat immediatament aprofitada per les AAVV, amb la CONFAVC incorporant-se, amb les seves pròpies reivindicacions veïnals.

L’Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Mundial de Belem, Brasil, ha proposat també un important ventall de reivindicacions i d’agenda mobilitzadora. El 14 M és una bona data i lloc per confluir. La unitat i confluència enforteix una sortida de la crisis ben diferent a la que pretenen els poderosos. Per l’esquerra es tracta d’unes polítiques que facin esment i afavoreixin a la gent treballadora.

Francesc Matas Salla