Vertigen a l’esclat d'IU

El vertigen a un esclat d’IU, amb ruptures irreparables, planeja de forma aclaparadora des de la seu federal. Això provoca un calfred a les Federacions, i als dirigents de les branques dels PCs.

L’ombra de tantes esquerres que van evaporar-se a la “post-transició”, com PTE, ORT, PCI, MCE, LCR, PC (ML), promou un pànic roent.

Si més no la magnitud del daltabaix potser és un element que esdevingui una base de seny, per encetar un camí d’aprenentatge i superació, des de les necessitats més pregones de la gent treballadora i del jovent.

Ens cal voluntat, capacitat i pràctica política, alhora humilitat crítica per canviar profundament, des de l’empresa, la universitat, el barri, fins a les regidories i parlaments.

A voltes les esquerres miren les necessitats quotidianes, les reivindicacions, adés les mobilitzacions que costen tant d’esforç, des de dalt de l’atalaia del que els hi donen unes regidories o uns parlamentaris. Aleshores no copsem el batec de la vida, de la lluita de classes, pot anar per una altra indret.

La gent pot votar PSOE-PSC en unes eleccions per evitar al PP i CiU, malgrat esboranys i crisi d’infraestructures. Tanmateix no és una llei universal, com ho prova dolorosament Itàlia, amb Berlusconi. Què diem d’ICV-EUiA-IU?

A mi em dol a fons que EUiA hagi mirat cap un altre cantó durant la lluita dels i les conductores del bus, certes decisions de Medi Ambient, les provocacions repressives dels Mossos d’Esquadre, que no hi hagi pla alternatiu coherent amb la nova cultura de l’aigua (potser ho és els mini-trasvassaments, el canviar de nom al quart cinturó, i acceptar la MAT?). Em dol que no es pugui dir res. I aquí poc val les sutres contra els mitjans de comunicació.

EUiA ha de dir i fer la seva, la nostra, malgrat el govern de torn, sigui de la Generalitat o de l’Ajuntament. Fer “soroll” no va bé per ERC, però callar i no-fer tampoc va bé per ICV-EUiA.

Serà què el que no va bé, és encaparrar-se en ser soci minoritari íntim d’unes polítiques hegemonitzades pel social-liberalisme del PSC, tot i no ser compartides?

Serà què ens passa factura la manca de coherència entre les propostes programàtiques i electorals, i la pràctica de gestió o d’un suport governamental poc adient?

Un canvi tocant de peus a terra, + esquerra, amatents a que les polítiques social-liberals no se’ns mengin les nostres polítiques alternatives, és quelcom a reflexionar i a aportar per una nova IU.

Francesc Matas Salla

http://redesiu.blogspot.com/